“Dottore in Economia- Esperto in Problematiche Internazionali”, diuen les tarjetes que guarda a la butxaca. Passa els matins entre melmelada, cereals i safates. Les nits són de la barra del bar del Bruegel- sempre, crec, al mateix tamboret que, potser, amaga el seu nom-.
M´atreviré a assegurar que mai una desconeguda, entre música de fons i cervesa, li havia proposat fer una entrevista llampec una nit qualsevol. Sempre hi ha una primera vegada.
Sec al seu costat i li pregunte com aprengué espanyol: “vaig estar sis mesos d´Intercanvi Internacional a l´Argentina”. Ara, sí, entenc per què té un accent peculiar.
Pot ser fóra durant aquells mesos d´estudi, a milers de quilómetres de sa casa- de Chieti-, quan Andrea Satireyo quedara completament corprés pel marc llatinoamericà. Al seu amor, confessa, li diuen Bolivia.
Explica que el seu treball de final de carrera girà al voltant del Mercosur. A 1991, naixia el Mercat Comú del Sud amb el Tractat d´Asunción. Aquest bloc comercial focalitza els seus esforços per aconseguir la plena integració política i cultural dels seus països membres i associats.
Andrea confia en el potencial d´Amèrica del Sud. Se li il·lumina la cara en parlar de la riquesa llatinoamericana. Comenta que la veu d´aquests països ha sigut acallada pel gegant de la globalització i espera que algun dia la lluna es decidisca a donar la volta per mostrar l´altra cara, perquè es trenquen les cadenes i lligams, perquè el progrés d´aquesta regió faça tremolar, per fi, al potent veí del nord. “Estats Units no té ni puta idea del que és Llatinoamèrica”, assegura entre rialles.
Per això està a Brussel∙les, busca fer-se un lloc en una ONG dedicada al desenvolupament i cooperació internacional a Sudamèrica. Per a Andrea, la capital belga “és un món a banda”. Moltes ONG´s han assentat allà la seua seu i s´han convertit en actors decisius dins del debat europeu. Té clar que les seues perspectives de futur s’acompliran a Brussel∙les.
Qui diria que el xic del desdejuni és un Doctor en Economia que vol dedicar el seu treball al desenvolupament d´Amèrica Llatina. “L´economia té moltes facetes”, diu. És inusual que un llicenciat en economia aposte per l´opció més difícil, que rebutge l´engranatge del funcionament econòmic actual. Perquè ja son molts els que donen l´esquena als problemes, ell prefereix mirar-los de front.
I es que els millors perfils es troben, de forma casual, quan menys els esperem.
Als 22 anys, Andrea persegueix un únic objectiu, el motiu que l´ha portat fins a “la capital d´Europa”. Treballant en l´alberg espera la seua oportunitat, vol formar part d´un projecte que ajude a despertar Llatinoamèrica. I, mentre arriba, fa càbales sobre el seu futur atenent francesos, anglesos, alemanys…
Les paraules i gestos de l´italià delaten el seu motor intern: inquietuds interminables, paciència, capacitat d´esforç i molta dedicació.
Andrea espera que el sorprenga el moment de donar forma a les idees que l´aborden cada dia. Amb el risc de derramar-se un suc de taronja a sobre durant l´hora del desdejuni, imagina el paper que jugarà en la ONG que tinga un lloc reservat per a ell, espera, en un futur no molt llunyà. Perquè, com bé sap, tot arriba.
Marta Ramón.
Leave a Reply