Bruges Abril 15, 2008

 

Visitar Bruges és com viure un conte de fades. La ciutat reflecteix l’època medieval com cap altra a Europa. A soles la gran afluència de turistes trenca amb aquesta tradició. I es que sembla que la modernitat no va passar per Bruges.

 

 La capital de la província de Flandes Occidental, al extrem nord-est de Bèlgica, li deu el seu nom al terme noruec Bryggia, que significa pont. Els ponts són nombrosos a Bruges, ja que està travessada per gran quantitat de canals. La bellesa d’aquestos ha fet que se la conega també com  la Venècia del nord. Així, el nom de la ciutat no té cap relació en la traducció castellana Brujas. Van ser els soldats espanyols de Carles I a Flandes els que van adoptar aquest mot amb la finalitat de pronunciar-lo més fàcilment. No obstant això, vore alguna bruixa amagar-se per algun carreró no resultaria gens estrany per l’ambient màgic que es respira per tots els racons.

 

La ciutat belga va començar a créixer cap al segle XI gràcies al accés directe al mar que proporcionaven els canals, i també gràcies a la potent industria tèxtil, la llana era exportada a tota Europa. Actualment hi ha al centre de la ciutat moltes tendes de teixits. Els encaixos són els productes artesanals més populars i encara es poden vore a les ancianes teixidores per alguns carrers. Bruges va viure el seu màxim esplendor als segles XIV i XV, quan esdevinguè el major mercat d’Europa. Al seu port, situat en un emplaçament estratègic, arribaven vaixells del Bàltic i del Mediterrani. La ciutat s’enriquia i proliferaven els canals, els ponts y els carrers. S’intercanviaven velluts de Gènova, blat bàltic, cervesa alemanya, llana anglesa, pells russes o vins francesos.

 

On circulaven els diners que tant havien embellit a la ciutat era als hostals i les tavernes. Fou a la casa d’un hostaler, en la que es negociava amb productes i monedes, on va tindre la borsa el seu origen com a punt de negoci. Aquest terme deriva del cognom del propietari de l’establiment, Van der Beurse. Aquesta casa, bressol del mercat de valors, es pot visitar encara. Però no tot eren activitats mercantils i financeres, també les arts van florir gràcies als pintors famosos que es van establir a la ciutat, com per exemple Van Eyck. Els principals edificis també pertanyen a aquest temps, així predomina l’arquitectura gòtica.

 

Quan en el segle XVI el port es va arruïnar pel tapament del riu amb sediments, la ciutat va entrar en un període de decadència. El seu declivi també s’explica pels enfrontaments polítics i religiosos que es van produir i per l’aparició de noves vies comercials, que van ser aprofitades per altres ciutats rivals, com Gant i Amberes. Cap al segle XIX, Bruges es va transformar en una ciutat pobre i endarrerida. Aleshores va començar a adoptar un altre paper. Va assumir el valor de la seua història i cultura. Hui, Bruges és un dels centres turístics més importants d’Europa, el tresor de Bèlgica. I des de l’any 2000, el centre històric de la ciutat belga és patrimoni mundial de la UNESCO.

 

El tren és un magnífic mitjà de transport a Bèlgica i una de les formes més còmodes d’arrivar a Bruges. Front a l’estació de trens es troben cents de bicicletes esperant ésser llogades pels turistes, que sense cap dubte gaudiran d’un màgic passeig pels carrers de la ciutat, molts dels quals són de vianants. Per als que no els agrade pedalejar un altra opció és navegar en barca pels canals, es pot arribar fins alguns pobles propers. I si el que vols és viure un vertader conte pots recórrer la ciutat damunt d’un carro de cavalls. No obstant això, la visita a Bruges es pot fer també a peu. El centre històric de la ciutat no és massa gran. Si el viatger es cansa sempre pot fer una parada i prendre un gofre o seure vora el llac de l’amor i contemplar els cignes.

 

Canals, places, parcs, esglésies, carrerons empedrats… això és Bruges. Majestuosa i elegant, tot són escletxes del seu passat esplendor. Ara els mercaders han quedat enrere i són els turistes els que li donen vida. Un lloc perfecte per relaxar-se i desconnectar de la vida a la gran ciutat. També un lloc ple de romanticisme. La millor forma de conèixer la ciutat és deixant que es descobrisca ella mateixa a poc a poc. Les places són un punt obligat del recorregut i un element comú a totes les ciutats belgues. No tenen jardins o bancs. Es tracta de superfícies rectangulars, en la majoria dels casos, amb edificis importants al voltant. Constitueixen el centre de tota ciutat. A Bruges hi ha dues places: la Grote Markt, on es trobava el mercat, i el Burg, amb la basílica de la Santa Sang. En la Grote Markt es pot veure el Beffroi, la torre del campanar. Amb 47 campanes, 82 metres d’alçària i 366 escalons que condueixen a un espectacular mirador de la ciutat. En el centre del Markt està l’estàtua en honor a Pieter de Coninck, un artesà que va liderar la insurrecció contra els comerciants que governaven la ciutat al segle XIV. Al Burg trobem l’església on es pot contemplar la mateixa sang de Jesucrist, portada a la ciutat pel comte de Flandes al seu retorn de la segona croada. Al seu costat està l`Hotel de Ville, l’ajuntament, un bell edifici del segle XIV.

 

Més enllà de les places, el monument més notable és l’església de Notre Dame, un exemple d’arquitectura gòtica. El seu interior guarda una menuda estàtua de Miguel Àngel representant a la Verge amb Jesús. Per altra banda, al barri de Sint Annakwaiter, es pot visitar la Jeruzalemkerk, un temple que es còpia fidel de l’esglèsia del Sant Sepulcre de Jerusalem. Altra de les atraccions de Bruges són els vells molins de vent, en perfecte estat de conservació -com tot per ací-, situats al costat del riu que envolta la ciutat. Les típiques i alegres cases belgues, propietat de l’antiga aristocràcia, amb la teulada a dos aiguavessos, adornen el rest del paisatge. No ens quedem a soles amb l’arquitectura. Bruges compta amb importants museus d’art flamenc, els millors: Groeninge y el Memling. En ells es conserva l’obra de pintors com Van Eyck, Van der Weyden, Bosch y Hans Memling.

A l’hora de menjar pots triar tota mena de restaurants. Dos plats típics: clòtxines amb vi blanc i tomaques farcides amb gambetes. El que no es pot deixar de fer és entrar a un pub cap al final de la vesprada i prendre una cervesa made in Bruges. Altra cosa imprescindible és menjar xocolate. Les tendes que el venen es troben repartides per tots el carrers i n’hi ha de molts tipus. Assaborir un tros de xocolate seria una perfecta forma d’acomiadar-se d’aquesta ciutat irresistiblement encantadora.

 

Natalia Alaminos.