Va ser Espanya, França, Alemanya, Holanda. Ara ho és Bélgica. En el futur s’espera que siga Orient. Són els destins d’un àngles, jubilat de la seua carrera docent. Pareix un home tranquil, però les seues paraules dennoten la seua inquietut pel món, pel coneixement.
Mai haguera pensat que un home, anglés i d’aspecte seriós, haguera accedit a parlar amb una desconeguda jove valenciana, de no molt bon accent anglés, amb tota la simpatia i jovialitat que no podria haver imatginat, i sobretot a la matinada. El lloc i la companyia ajuden molt. La recepció d’un hostal xicotet, amb els crits de fons d’un grup de xineses; i la companyia d’un estudiant mexicà i un intel·lectual anglés que ben poguera ser el nebot de Tony Blair.
Molts dels seus amics passen les vesprades entre cerveses i fum als bars anglesos. John prefereix passar els seus dies de llibertat aborrida entre la prensa internacional i el paisatge urbà a una cafeteria de París, el seu somni complit. Ara és moment de perseguir altres metes: conèixer el món.
A la seua vida ha estat protagonista la soledat, però tambè la companyia del coneixement. Els llibres envolten la seua vida, i la seua llar. La seua biblioteca és el seu acompanyant més fidel. Així, mentre s’ha dedicat a ensenyar als xiquets –i als que no ho son tant– la gramàtica anglesa, la seua passió pel saber i pel món ha estat un dels coneixements transmèsos als seus alumnes privilegiats. Jo resulte ser una més dels seus pupils.
La nostra conversa comença en el món del periodisme, del qual s’interesa moltísim. Recorda la seua col·laboració en alguns diaris locals del sud d’Anglaterra, mitjançant articles, que com no, tracten sobre païssos exòtics als quals somnia viatjar. Hem sent compresa: la meta és conèixer lo desconegut.
La multiculturalitat és la realitat que més desperta la seua inquietut, i en el qual s’inclou la passió per les llengües. L’interés per la conversa incrementa quan s’en adona que soc parlant del català. Barcelona és la ciutat espanyola que més li agrada –i València la segona–, i el tema de la realitat lingüística del català surt de seguida. Té l’oportunitat de saber més i no la desaprofita. Podria dir que sap molt més que jo sobre el centralisme lingüístic castellà i de la resistència del català per sobreviure, però li interesa l’opinió, les paraules dels protagonistes, els parlants. Ell ho compren tot i incrementa el seua repertoria de sabiesa, jo aprenc una nova visió del problema, i de mi mateixa.
Els viatges que es proposa fer ara són territoris llunyans i desconeguts, cosa que li atrau encara més. Asia, el gran continent, és el seu pròxim destí. No pretén diversió i oci, això o té a qualsevol racó d’aquest món globalitzat. Desitja coneixement. Diu que de cada viatge no sols li atrau tot el que puga saber de la seua història i de la seua gent; cada lloc no sols aporta inquietuds per la seua realitat social, sinò que contribueix a la reflexió, i per tant, a adeprendre un altre tipus de coneixement: el de tu mateix.
La conversa, com una més, concentra moltes idees, un fum de paraules, que desapareixen en l’aire, però que perduren a la ment. El coneixement el trobem als llibres, però jo vaig trobar-lo aquell dia en John, el jubilat enamorat del món i dels seus secrets. El meu aprenentatje: descobrir el món és descobrir-se a un mateix.
Charo Navarro.
Leave a Reply