L’Eurocos Abril 15, 2008

 

 

Un mateix sentiment, però no procedent d’una mateixa nació. O tal vegada sí, la nació de les nacions. Un exemple de l’Europa del futur, almenys per la qual ells treballen. Una petita part del vell continent, formada per un gran cos militar. Tots tan distints, i alhora tan iguals. La unió fa la força, i aquest és el seu primer pas. Heus açí el Eurocos, l’exèrcit europeu integrat per militars de nou països.

 

“Vosaltres heu de ser Lletres de Banús. Us estàvem esperant!”, el brigada Sancasto ens ha reconegut. Es mostra feliç i proper. Sembla alegrar-li el contacte amb gent del seu país. I més si és per a aproximar-los un poc al que és la seva labor a Europa. Ell no té cap tipus de problema amb les fronteres. Conviu cada dia amb gent vinguda dels països que formen el cos: França, Alemanya, Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Grècia, Polònia i Àustria.

 

El brigada Sancasto, ens dota d’una identificació abans d’entrar als voltants de la caserna. L’arribada no ha estat fàcil, i l’oficial ho sap: “Sé que estem un poc allunyats, si hagués sabut que havien tallat la línia d’autobús, us hagués facilitat un transport”. La caserna general del Eurocos es troba situat als afores d’Estrasburg. Aquest va ser construït pels alemanys en 1912. Vuitanta anys més tard, en 1992, va néixer el Eurocos de la mà d’Alemanya i França, com part d’una iniciativa conjunta per a incrementar el compromís europeu en matèria de defensa i seguretat. Aquest últim país seria el qual decidiria un any després la seva ubicació en la ciutat d’Estrasburg.

 

La majoria de militars no resideix allí, prefereixen viure en la ciutat, malgrat l’esforç que suposa tots els dies el trasllat al seu lloc de treball. A primera hora del matí han d’estar en formació per a començar la seva jornada, pel que generalment es desperten abans que claregi.

 

Encara que en un primer moment el Cos d’Exèrcit europeu fos creat per França i Alemanya, la iniciativa estava oberta a altres països membres de la UE. Bèlgica, Espanya i Luxemburg es van adherir en 1993, 1994 i 1996, respectivament. Aquests, al costat dels dos països dels quals va sorgir la idea d’aquest cos militar, formen les “nacions marc”, úniques amb capacitat decisiva. Fins al dia d’avui, Grècia, Polònia, Turquia i Àustria han passat a pertànyer al Eurocos, ja com “nacions no marc”.

 

L’organització del Eurocos es basa en una Caserna General multinacional de Cos d’Exèrcit, i aquesta pluralitat es percep des d’un primer moment. A l’entrada de l’edifici en el qual ens esperen, les banderes dels diferents estats membres onegen a manera de benvinguda. Diversos soldats passen caminant. Entre tots, un espanyol. Es distingeix clarament pel seu uniforme. Encara que no per la seva boina. Cadascun d’ells lluïx una vestimenta distinta, no obstant això posseïxen un punt en el qual convergeixen. La boina és el símbol que els identifica com part d’aquest Cos d’Exèrcit europeu, la seva plantilla de personal es distribuïx segons una quota de repartiment acordada entre les nacions marc i els llocs d’alt nivell van rotant entre elles de forma equilibrada. Totes les decisions es prenen a consens entre aquests països amb capacitat decisiva. Un dels canvis previstos de cara al futur és que Polònia passe a ser un membre amb veu i vot.

 

Una vegada en l’edifici, vam pujar a la primera planta, on ha estat adequada una sala per a donar-nos la benvinguda i oferir-nos una petita conferència. El comandant Billón ens rep amablement, ell serà l’encarregat d’informar-nos sobre el cos. “No sé si sabré llegir les notes de l’exposició en espanyol. No us ho aneu a creure, però mai he donat la conferència en el meu idioma”. Juan Billón domina perfectament l’anglès. I no és para menys, el seu treball l’hi exigeix. L’anglosaxó és el llenguatge de treball en el Eurocos. Tot aquell que vulgui un lloc en la caserna general, ha de passar uns exàmens per a valorar si el seu nivell és l’adequat davant qualsevol circumstància. L’anglès és utilitzat també en les operacions, encara que els documents fonamentals es publiquen en els idiomes oficials de les nacions marc. “En reunions en les quals som tots espanyols, vam parlar en el nostre idioma; però si existeix una única persona que no sigui del nostre país, passem a parlar en anglès sense pensar-lo. Cal mirar per tots”, detalla el brigada.

 

Ni alemany, ni belga. Tan sols membre del cos europeu. La convivència entre els soldats que formen el Eurocos no admet distincions quant a nacionalitats. I això també queda plasmat en la seva política interna. Cap nació marco ocupa per duplicat un que ja hagi estat cobert per una altra. La caserna general no està dirigida per un país capdavanter, cada dos anys es renova, i canvia de cap.

 

Aquest bienni, 2007-2009, té denominació valenciana. “M’han dit que venien els espanyols a visitar-nos, i no podia perdre-me’l”. Pedro Pitarch, valencià, i General Cap del Eurocos des del 21 de setembre de 2007, ha reservat un buit en el seu moment de treball per a acostar-se a saludar als seus compatriotes. No és costum que el Comandant intervingui en visites d’aquest tipus. Però aquesta és una ocasió especial, i Pitarch no vol deixar passar per alt ni el més mínim detall: “Tenim preparat algun regal per als valencians?”. Diversos brigades que es troben en la sala es mobilitzen i porten una borsa repleta de petits records en forma d’insígnies del cos. De manera personificada, el General passa a saludar-nos, i a donar-nos el regal. Es mostra alegre i busca transmetre la proximitat que ell sent cap a nosaltres, tot el que li uneix a Espanya, a València; el sentiment pel qual ha decidit dedicar-nos una estona del seu temps. “Algú és de l’Eliana?”, Pitarch recorda un amor que va tenir en aquesta regió, i somriu al saber que una de les estudiants del nostre col·lectiu procedeix de la mateixa.

Després de la breu, però intensa, visita del Comandant cap, Billón procedeix a introduir-nos en la història, evolució, organització i estructura del Cos d’Exèrcit europeu. A mesura que la conferència avança, la idea del que és el Eurocos va clarificant-se. En el transcurs de la mateixa, ens adonem que el progrés del cos ha estat notori, i adaptat a les circumstàncies del moment.

 

El Eurocos, que va néixer en un primer moment amb una estructura de Cos d’Exèrcit Pesat enfront d’un atac de la URSS, en pocs anys, en 1998, va passar a ser un Cos d’Acció Ràpida. Des de la seva creació, en 1992, fins als nostres dies, ha anat adquirint importància en tota Europa, i a poc a poc, més països s’han anat adherint. La pròxima incorporació prevista és la del nostre país veí, Itàlia.

 

Amb això, la rellevància del cos es va constatar amb el Tractat de SACEUR, en el qual el Eurocos es va posar a la disposició de l’OTAN. D’aquesta forma, evitant un conflicte col·lateral. En resum, el Cos d’Exèrcit europeu realitza operacions assignades directament per les nacions marc, o treballa subordinat en altres dirigides per l’OTAN o per la UE. A més, pot ser emprat sota mandat de l’ONU o de la OSCE.

 

Crear un exèrcit de la Unió Europea. La finalitat de la formació d’aquest cos no cap oblidar-la. Les missions generals per a les quals el Eurocos està organitzat i instruït són la defensa col·lectiva dels seus aliats, el restabliment i manteniment de la pau, i les missions humanitàries. La primera de les operacions que li va ser encomanada va tenir lloc en 1998, any en el qual va intervenir com força d’estabilització a Bòsnia i Hercegovina. En el 2000, va servir de força per a Kosovo, i en el 2004-05 va actuar com Força Internacional d’Assistència a la Seguretat per a Afganistan, a invitació del govern del país. Com una de les Forces d’Alta Disponibilitat per a les operacions que lidera l’OTAN, des de juliol de 2006 fins a gener de 2007, va anar per rotació la Força de Resposta d’aquest organisme.

 

Al terminar la conferència, el comandant Billón espera en silenci que li abordem amb les nostres preguntes de joves aprenents de periodistes. “Cal estrènyer en la precisió de la comunicació de la defensa”, van destacar alguns càrrecs que van passar a saludar-nos. Els membres del Eurocos protesten per la falta de rigor de les informacions. L’ofici de l’informador no és fàcil, i la precisió tampoc. Encara més quan es tracta de temes en els quals la fidelitat és indispensable. I la defensa és un d’ells. Per això, en tot moment els integrants del cos van intentar ser el més clars possible, de cara al futur.

 

La visita arriba a la seva fi. Ens marxem, processant tota la informació que ens han transmès. I sobretot, reflexionant sobre sentiment que es respira en tota la caserna. No es distingeixen entre ells, perquè tots són iguals. O això es percep entre els membres del cos. Conviuen i treballen cada dia amb compatriotes, malgrat d’haver nascut en un país distint. Allí, als afores d’Estrasburg, existeix un lloc on les fronteres han quedat obsoletes. Tots són ciutadans, soldats, de la nació de les nacions. Aquest és l’esperit pel qual lluiten.

 

Una única moneda, un exèrcit comú i un govern central. Aquests són els elements indispensables per a crear un Estat. De la mà del Eurocos, pot ser que cada vegada estiguem més prop d’aquesta meta: la nació de les nacions europea. Per a alguns, un somni; per a uns altres, una utopia.

 

Tamara Gil.