Seré i amable es presenta el vicepresident del Parlament europeu, Miguel Ángel Martínez. Era un dia important a l’Eurocàmera, faltava més o menys un hora per a que els diputats ratificaren el Tractat de Lisboa, la nova constitució europea. Aprovar el tractat és a soles un pas més del camí que porta a la unió política d’Europa. Queda pendent aconseguir que siguen partícips uns ciutadans cada vegada més allunyats de la qüestió política. Així, el vicepresident de la càmera va fer gala del sentiment europeista: “El progrés del nostre poble a soles es pot donar en una Europa consolidada”.
A més del seu treball en el Parlament, del que es membre des de fa nou anys, Martínez també pot presumir d’una llarga carrera a Espanya. Ha aprofitat bé el temps aquest home, que de cap manera aparenta els seixanta-vuit anys que té. Destaca el seu paper en la lluita antifranquista: es va guanyar vint anys de condemna per haver format part del grup de militants que es llançaren a reconstruir les Joventuts Socialistes a finals dels anys cinquanta. També l’avalen vint-i-dos anys de diputat per la província de Ciudad Real. En l’actualitat, com a vicepresident de l’Eurocàmera, té assignades diverses funcions que van des d’organitzar els temes de traducció (vint-i-tres idiomes són oficials al Parlament) a coordinar les relacions amb els països candidats a formar part de la unió, com són ara Turquia i Macedònia.
En Brussel·les no s’obliden les rivalitats entre partits. I es que Martínez va aprofitar el seu discurs per assenyalar la bona gestió a Europa del PSOE. Segons ell, amb Zapatero, s’ha aconseguit recuperar la simpatia e influència que vam perdre amb un Aznar més inclinat a l’amistat amb els americans. No sabem si la defensa del partit s’explica pel període d’eleccions o per una ferma convicció personal. En qualsevol cas, el que no es pot negar és que Miguel Ángel Martínez (Madrid, 1940) és un home il·lusionat amb el projecte europeu.
Natalia Alaminos.
Leave a Reply