Philippe es maneja amb destresa entre els comensals que abarroten Le pilier des anges. Aquest petit local, situat al peu de la catedral d’Estrasburg, és el lloc que trien molts viatgers i nadius per a protegir-se del vent nocturn i omplir-se l’estómac amb una mica de tradicional menjar alsacià.
Quan la cara dels turistes delata que s’han embussat intentant desxifrar el nom dels plats, Philippe s’apressa a recomanar la “tarte flambée” (plat típic a mig camí entre la pizza i la quiche) i l’omnipresent chucrut. A més, no oblida comentar-los que si demanen aigua de l’aixeta (“eau de garraf”) en comptes de la caríssima aigua mineral, els eixirà gratis. I tot això ho fa en un català gairebé perfecte, fruit de les seues temporades treballant en la Costa Brava.
Aquest cambrer serveix les viandes i recull els tenidors com qualsevol altre, però sembla incapaç de desfer-se del seu etern somriure, i menys encara, de quedar-se quiet un segon. Cadascun dels seus gestos proclama als quatre vents el satisfet que està de veure als clients satisfets. Sens dubte aquest acollidor restaurant és el seu escenari, i ell ho sap.
Encara que Philippe no va náixer a Estrasbrug sinó a Auxerre (localitat propera a París), es coneix la ciutat amb detall i aconsella recórrer els seus canals amb barca i, per descomptat, gaudir d’una bona copa de vi.
Lucía Márquez.
Leave a Reply