Traductors a la Unió Europea Abril 15, 2008

El Parlament Europeu és una institució que reuneix a 750 diputats dels 27 països membres. Per a que tots aquests diputats s’entenguen entre ells, és necessària la figura dels traductors i els intèrprets, persones que treballen a l’ombra i la seua labor permet que els plens del Parlament arriben a bon terme sense problemes d’idiomes.

 

El Parlament i la Unió Europea reconeixen els 23 idiomes dels països membres com oficials (la ONU només reconeix com oficials l’àrab, el xinés, l’espanyol, el francés, l’anglés i el rus). A més, la diversitat de cultures dins de la Unió fa que traductors i intèrprets tinguen que treballar amb tres alfabets (occidental, grec i ciríl·lic).

 

En 2004, la Unió Europea va conéixer la seua major ampliació fins a la data, i va passar de 15 a 25 membres. Mentrestant, els traductors del Parlament, el Consell i la Comissió passaren de 4000 a 6000. En quatre anys, les institucions comunitàries han passat de traduir un milió i mig de pàgines a quasi el doble.

 

A tota aquesta feina de traducció, el Parlament Europeu dedica quasi la tercera part del seu pressupost. En 2005, aquesta labor representà l’ 1% per cent del total del pressupost general comunitari, uns 1123 milions d’euros.

 

A més, les institucions europees tradueixen anualment més de dos milions de pàgines, i necessiten una mitjana de 2000 traductors i 80 intèrprets al dia (la tercera part del personal del Parlament Europeu). Durant els plens, la interpretació es realitza des de 23 cabines lingüístiques, en cada una de les quals treballen tres intèrprets. En les rodes de premsa són dotze les cabines de traducció.

 

En la cabina de traducció al espanyol trobem a Patricia i Hans. Patricia és una intèrpret de 38 anys de Manresa. Va estudiar Traducció i Interpretació i treballa com freelance per a les institucions de la Unió Europea. Parla espanyol, català, alemany, francés, anglés, suec i està aprenent turc. Normalment, tradueix del alemany, del francés, de l’anglés i del suec al espanyol.

 

Hans és un xilé de mare alemanya que va estudiar Traducció i Interpretació en Heidelberg (Alemània) i va començar a treballar com a traductor freelance per a la Unió Europea en 1986, amb l’entrada d’Espanya en la Unió. Parla espanyol i alemany com a llengües maternes, a més d’anglés, francés i italià, i sol traduir al espanyol i al alemany. Com Patricia, tradueix per al Parlament, per a la Comissió i per a empreses privades.

 

Ens varen contar que no tenen horari en Estrasburg, ja que els eurodiputats programen reunions a hores dispars. No obstant, en Brussel·les sí que conten amb una jornada planificada. Amb la resta de traductors, la relació és cordial, encara que coneixen millor als traductors amb els que comparteixen cabina.

 

A l’hora de traduir, la seua energia es centra sobre tot en les xifres: per la dificultat que presenten, normalment les apunten, i inclús confien en que el seu company siga qui li la anote.

 

Com Patricia i Hans, la majoria dels traductors i intèrprets coneixen a la perfecció quatre o cinc llengües. Al treballar en temps real, els intèrprets escolten i parlen al mateix temps, però escolten selectivament, centrant-se en el missatge més que en les paraules. Es preparen amb antelació, repassen la documentació pertinent en els seus idiomes i la premsa periòdicament per a estar informats de la situació política i dels últims esdeveniments…

 

Per a traduir els textos redactats en qualsevol de les llengües oficials de la Unió, el Parlament Europeu ha adoptat un sistema “de pivot”, que consisteix en traduir primer els textos a les llengües principals (anglés, francés o alemany), i de aquestes, a les llengües amb menys parlants.

 

És un procediment que ajuda a la Unió Europea a l’hora de contractar intèrprets i traductors, ja que són 506 les possibilitats de traducció entre idiomes oficials. Amb el sistema de pivot, les possibilitats es redueixen. Quant major és la dispersió de llengües, més importància adquireix l’ús d’unes poques llengües comunes.

 

La Unió Europea tracta per igual a les llengües oficials dels seus estats membres, però ¿pot haver una identitat comuna sense llengua comuna?

 

Lucía Márquez i Vicente Vila.