Estrasburg Abril 16, 2008

 

Estrasburg (Strossburi, en alsacià), situada al nord-est de França, fent frontera amb Alemanya, té uns 273 000 habitants aproximadament. És la capital de la regió francesa d’Alsàcia, motiu històric d’enfrontament entre els imperis francès i alemany.

 

Travessada pel riu Rihn, alberga el segon port més important d’aquest riu, fet que li dóna la categoria d’important centre de comunicacions fluvials. És considerada la segona capital europea després de Brussel·les, perquè alberga diverses seus europees.

Quan preguntem per què Estrasburg ens responen que perquè en aquesta ciutat hi ha resumida i a petita escala tota la història d’Europa i de la Unió Europea. Suposem també que perquè és la capital d’Alsàcia, com hem dit, i aquesta zona ha sigut centre de conflicte entre els dos imperis (en el seu moment) més importants de tota Europa, que encara ara mantenen el seu estatus. Parlem, evidentment de França i Alemanya, que encara avui dia són considerades les dues potències europees per excel·lència, a més de ser les fundadores de la UE.

 

Però, a banda de simbolismes institucionals i polítics, quan entreu a Estrasburg i visiteu els seus carrers, el barri dels voltants de la catedral sobretot, us adoneu que Estrasburg és una ciutat ben particular. Com podríem definir l’ambient que s’hi respira? Com podríem descriure-la? Fàcilment direm, els qui hem estat allà, que és una ciutat que barreja exquisidament l’encant de les ciutats alemanyes amb la bohèmia de les franceses.

I aquesta barreja d’estils, tan perfectament encaixats, és la que fa d’Estrasburg una ciutat ideal, carregada d’història i de racons encantadors que anem descobrint com més ens endinsem als seus carrers.

 

El primer que ens crida l’atenció és la fusió entre modernitat i tradició que reflexen els seus carrers; ens sorprèn veure com, en una ciutat europea tan important encara podem observar i palpar reminiscències culturals i tradicionals típicament alsacianes.

 

Els edificis, per exemple: molts d’ells conserven la seua estructura original amb les bigues de fusta, visibles des de la façana, que van entreixint-se i formen figures que, tradicionalment es deia que imitaven les formes rúniques. Un lloc ideal per observar aquesta tradició constructora (típica de les cases alemanyes també) és el barri de “La Petite France”. Es tracta d’un conjunt de carreronets travessats per canals, pels quals es pot transitar en barquetes; s’ha convertit en un lloc bastant turístic i en destinació gairebé obligada per als nombrosos turistes que segueixen les guies de viatge…

 

I la veritat és que el barri té molt d’encant; i, a banda, és un lloc tranquil, bonic i relaxant, on hom pot prendre alguna cosa (en un dels molts restaurants i/o “baretos” que hi ha) mentre observa el riuet i les barquetes (això sí, procureu, si feu això, que siga estiu…). O simplement, pot dedicar-se a passejar i al, massa oblidat, plaer de la contemplació. Perquè aquells carrers que xafem estan carregats d’història, els ponts també ho estan, les cases… Tot el que hi ha allà transmet història.

 

També és preciosa la catedral de Notre Dame d’Estrasburg. Està situada al centre històric de la ciutat, envoltada d’un agradable barri de carreronets on tenim infinites creperies per triar. A primera vista, la catedral sembla una imatge superposada sobre l’horitzó de cases; una construcció rogencosa que sobresurt darrere les teulades de les casetes. És una construcció típica de gòtic tardà, edificada al llarg de 400 anys (entre el 1015 i el 1439). Si ens atrevim podem pujar fins al punt més alt (142 metres d’alçada) de la catedral; l’agulla situada a la part esquerra de l’entrada. Des d’allà dalt podrem observar gairebé tota la ciutat i el paisatge que l’envolta. Com es pot deduir pel nom, la catedral està destinada al culte catòlic de la Verge Maria.

 

I permeteu-me que vos parle d’un aspecte que ens va meravellar a tots: el transport públic!! A banda de la increïble puntualitat de metros, tramvies i busos, cal esmentar que no hi ha cap part d’Estrasburg que quede incomunicada. Podeu perdre-vos pel barri més malcarat de la ciutat, podeu estar caminant pels afores a les deu de la nit, maleint la sort que vos ha portat fins allà, però tranquils ; quan més ho necessiteu, apareixerà un bus que s’aturarà just davant d’on sigueu. Aquí no valen excuses de “no, ho senc, el metro s’ha retrassat, arribaré un poc tard”, perquè aquí… el metro no es retarda!

A més, caminant per Estrasburg veureu ciclistes; i és que la bicicleta és molt important en aquesta ciutat que, a més, posa molt de la seua part perquè els ciclistes tinguen carrils com calen, llocs on aparcar, una normativa que els protegisca, etc.

Per a que us feu una idea: hi ha àrees d’aparcament reservat per a bicicletes, a més de les nombroses zones de velocitat limitada (30 km/h) que hi ha al centre històric, o també el manteniment per part de l’administració local d’un parc de 1000 bicicletes per a llogar, a més de l’adaptació dels tramvies per al transport de bicicletes.

 

Malgrat els preciosos racons que hem vist d’Estrasburg, en aquest viatge ens havíem de centrar més en l’altre aspecte de la ciutat; les institucions europees que hi tenen seu. A Estrasburg tenen la seua seu central el comandament central de l’Eurocorps (o forces militars europees), el centre d’informació de l’Europol, la cort europea dels Drets Humans (Palau dels drets humans), i el Parlament Europeu. Aquest últim no és permanent a Estrasburg, sinó que les sessions es tornen entre aquesta ciutat i la belga Brussel·les. Nosaltres només varem visitar dues; el Parlament Europeu i el comandament central de l’Eurocorps.

 

També és interessant destacar que Estrasburg té un importantissim barri universitari que té el seu origen amb la construcció d’un Gymnasium protestant l’any 1538; posteriorment, la construcció del Palais Universitaire (1871), i més tard entre els 50-60 es van diversificant les disciplines i creant nous edificis, per a arribar als nostres dies.  Avui dia el barri universitari d’Estrasburg es divideix en tres “universités”, cadascuna d’elles especialitzada en una branca del coneixement. Així tenim:

-Université Louis Pasteur: ciències i medicina

-Université Marc Bloch : lletres i humanitats

-Université Robert Schuman : ciències empresarials, dret i polítiques

També cal destacar que, per exemple, en la Université Marc Bloch, el pes dels estudiants estrangers és molt important; un 24% dels universitaris són estrangers.

En definitiva, i per a acabar, direm que Estrasburg és una d’aquelles ciutats que s’han de visitar no només de forma turística i de passada, sinó per a gaudir vivint-hi, en companyia de la seua gent i empapant-nos de tantes coses com ens puga aportar. Una experiència interessant, de totes totes.

 

Anaïs Síscar.