Gant Abril 16, 2008

Gant és una ciutat a mig camí entre Brussel·les i Bruges, a mitja hora en tren des de la Gare Central de Brussel·les. És la capital de Flandes Oriental, i està situada entre els rius Lys i Escalda. El seu nom prové d’una paraula celta que feia referència a la convergència entre els dos rius.

 

Durant segles, els rius es varen convertir en una font de prosperitat per a la ciutat. Aquests dos rius, junt amb el Lieve i el Moere, formen una xarxa que divideix la ciutat en 26 illes. L’escriptor francés Víctor Hugo va afirmar que Gant “és, amb els seus navilis, els seus ponts i el reflex de les antigues façanes en l’aigua, una Venècia del nord”. I així ho sembla, amb vaixells que fan la funció de les gòndoles venecianes i passegen als turistes amunt i avall del riu.  

 

Gant (Gent per als flamencs) és la tercera ciutat més visitada del país, després de Brussel·les i Bruges, i fa segles va ser considerada un referent europeu. Ací, per exemple, va nàixer l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. D’aquells temps medievals només queda l’empedrat dels carrers i la quantitat de monuments que varen deixar repartits per la ciutat els antics habitants de Gant.

 

La ciutat lluita per renovar-se i actualitzar-se al ritme del s. XXI. Gant és una de les ciutats universitàries de Bèlgica per excel·lència, i està plena de locals i museus avantguardistes. A més, la seua il·luminació fa que per la nit encara conserve vida i els seus carrers no es buiden amb la caiguda del sol.

 

A Gant s’arriba en tren a l’estació de Sint-Pieters. La ciutat, com totes les urbs importants del país belga, conta amb una gran xarxa de transports puntuals, així que es des de St. Pieters Station es pot partir en tramvia cap al centre de la ciutat, on s’ajunten els monuments més importants, i arribar en només uns minuts. Aquesta és la ciutat flamenca amb més edificis i monuments històrics (el castell dels Comtes, la torre campanar, l’església de Sant Nicolau, el pont de les decapitacions….), encara que li falta l’encant que produeix la ciutat de Bruges i que relega a aquesta ciutat a un segon pla.

 

Prop del centre de la ciutat es troba un dels monuments més antics: el castell dels Comtes o Gravensteen, que va ser construït en el s. XII. És una fortalesa que es troba al centre de la ciutat, envoltada per una fossa. Durant la seua història va ser residència dels comtes de Flandes (d’ací el seu nom), presó e inclús fàbrica de cotó. Està situat dins del barri del Patershol, un barri medieval ple de carrerons estrets en els que vivien els antics artesans i per on perdre’s passejant i gaudint dels edificis gòtics, al costat del riu Lys.

 

El castell conserva un aire d’autoritat, el mateix que li feia falta quan albergava als presoners de la ciutat. Els seus murs, alts, negres i coberts d’heura, donen la raó de perquè ha aguantat en peu quan ja té més de vuit-cents anys. Des del primer edifici de fusta que va manar fer el comte Arnulf I, passant per l’incendi de l’any 1176, fins a la reconstrucció de 1180 per part del comte Philip, la història del castell dels Comtes camina paral·lela a la de Gant. Actualment recorda el seu passat albergant un museu d’armes i un altre d’instruments de tortura.

 

Al seu costat, creua el riu el pont de les decapitacions, nom que emporta la ment a l’època medieval, on la decapitació era una condemna habitual. Més al centre de la ciutat es troben les tres torres: la de la Catedral de Sant Bavó, la de la torre campanar o Belfort, i la de l’església de Sant Nicolau. Aquest conjunt històric es troba dins del mateix entorn, a uns pocs passos. Cap destacar que tot el centre de la ciutat es una zona només per a vianants que, com reconeix l’ajuntament de Gant, és la zona sense circulació de cotxes més ampla de tota Bèlgica. La millor vista de les tres torres de Gant s’obté des del pont de Sant Miquel.

 

La història de Gant i les seues torres té prou argument. La torre de l’església de Sant Miquel havia de ser la més alta de la ciutat. Finalment, el somni d’un monument triomfal que arribara a una altura de més de cent metres no es realitzà, i ara és una torre plana inacabada, amb “només” 24 metres d’alçària. Les torres veïnes són precursores dels gratacels moderns, ja que les tres arriben, si fa no fa, al centenar de metres.

 

Caminant des del castell dels Comtes, primer es troba l’església de Sant Nicolau, o St. Niklaaskerk. És del segle XIII, d’estil gòtic primitiu. A uns dos-cents metres es troba la torre campanar o Belfort, amb una alçaria de 95 metres.

 

Va ser construïda en l’any 1313, i la corona un penell amb forma de drac, de 1380. El drac és una massa feta de coure roig i acer que mesura més de tres metres de llarg i pesa prop de mitja tona. La campana Klokke Roeland avisava els habitants de la ciutat si s’acostava l’enemic. La torre campanar ha sigut reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

 

La catedral de Sant Bavó (Sint-Baafs Kathedraal per als flamencs) va ser construïda a partir de 1228, és d’estil gòtic, i la seua torre mesura 90 metres. Al seu interior guarda el major tresor de la ciutat: el políptic de Jan Van Eyck, La adoració de l’anyell místic (Het Lam Gods), de 1432. Aquesta pintura és una obra mestra de l’art flamenc, el màxim exemple de la pintura flamenca primitiva.

 

Durant el període napoleònic va caure en mans dels francesos, i en la Segona Guerra Mundial va ser confiscada per Alemanya, però des de fa més de cinquanta anys roman dins de la catedral. El retaule encara conserva la força de la llum i el seu color originals. La catedral també conté al seu interior La conversió de Sant Bavó, de Rubens.

 

De dia la ciutat impressiona, però quan arriba la nit, Gant ressuscita de nou. La curosament elaborada il·luminació dels edificis i els monuments del centre de la ciutat li donen un aspecte màgic.

 

Vicente Vila.