La ciutat del còmic Abril 16, 2008

 

 

 

Si et desorientes i quedes perdut enmig de Brussel·les, atrapat entre els seus blocs de ciment, no et preocupes massa, si tens sort probablement et topes amb Lucky Luke, a punt d’atrapar als germans Dalton, participar en els misteris que envolten a Tintin, o observar amb els ulls d’un nen al gos coix Jojo, de Geerts.

 

Aquests i molts més personatges, alguns desconeguts per als qui no saben viure de vinyeta en vinyeta, poblen els carrers de Brussel·les, però ho fan d’amagat, esperant a ser descoberts pel visitant curiós.

 

I és que, que Bèlgica siga el bressol del còmic no podia notar-se únicament en l’abundant merchandising dels protagonistes de les vinyetes, que aguaita àvidament als turistes amb ganes de buidar la cartera.

 

Així, encara que proliferen les botigues dedicades al mundialment conegut Tintin, on un fan incondicional trobarà tot el que desitge sobre el reporter amb serrell, el veritable esperit del còmic es troba precisament en el món urbà, en aquest gust pel dinamisme i la informalitat. A pesar de tots els clauers, llibretes o bolígrafs que decideixen estampar-se amb els herois dels còmics , la seua essència sempre residirà en uns quants traços ràpids i una sobredosi de color.

 

Així ho havia de pensar també Michel Van Roye, regidor d’àrees públiques i medi ambient de l’ajuntament de Brussel·les en 1991, qui va impulsar la creació d’una “ruta del còmic” per la capital belga. El recorregut va ser realitzat pel centre Belga del Còmic, i per l’associació “Art Mural” que s’encarrega de realitzar i col·locar els frescos d’acord amb el disseny original dels autors.

 

La ruta la componen 24 frescos, a més de diverses estàtues relacionades amb l’univers de les vinyetes. Un àngel caigut decora un sortint, fruit de la visió inquietant de Yslaire. Mentre que Tintin, autèntic triomfador en el negoci de les “bandes desinées”, observa la ciutat des del seu fresc, situat en Rue de’l Etuve 1000.

 

I si t’acostes a la Broussaille, potser ensopegues amb una parella que camina envoltada de gavines per la ciutat. Aquesta imatge, obra de Frank Pé, fou la primera en colar-se entre els murs de Brussel·les. Recentment s’han incorporat dos frescos interiors: un en la recepció de l’hostal juvenil Sleep Well, de Johan de Moor - i altre en el bar L’Espadon.

 

A més, el recorreguts es poden completar amb una visita al Museu del Còmic o al Centre Belga del Còmic. Encara que es tracte d’espais dedicats a exposicions, xerrades i arxius, la veritat és que el fosc motiu que impulsa als visitants adults a acudir allí és poder fotografiar-se amb el coet espacial de Tintin o amb un dels bolets gegants dels Barrufets. Finalment, els més aficionats seran capaços de descobrir en certs racons de Brussel·les, els escenaris que van servir d’inspiració per a alguns dibuixants.

 

Aquesta ruta permet conèixer la ciutat des d’una perspectiva molt més lúdica, despreocupada i allunyada dels recorreguts històrics, pretensiosos i massa exigents. Com si d’un joc de nens es tractés, el visitant s’emociona tractant de trobar cadascuna de les il·lustracions que s’entremesclen amb l’anar i venir de la ciutat, convertits en veïns immòbils.

 

Decidir capbussar-se per uns moments en un món traçat a força de llapis amb punta i pinzells depèn ja de les il·lusions i la imaginació de cadascun. Això sí, que ningú s’estranye si descobreix després que se li ha colat un barrufet en l’equipatge.

 

Tamara Gil i Lucía Márquez.